Poesia: Josep Civit Mateu, 2020
Fotografia: Albert Carreras
Transparents, de sobte, les parets de casa.
Les parets de tots, transparents.
Transparent la finestra
del temps: tots
som una, un, a l’altra banda,
tots compartim fraternitat,
idèntica tendresa, compartim.
Allà, baix, les ànimes
perfectament disciplinades, la cua
fora de la botiga, pacients.
Perfectes desconeguts, mai
ens havíem sentit tan propers
a un metre de distància.
.
