RETRATS DE LLENÇOL

Retrats de llençol és una carta de presentació molt descriptiva però summament fidel a la realitat del fotògraf Darder pare. “Pare” perquè estem parlant d’una saga, comparable, almenys en extensió, a la dels Català en més facetes de les que a primer cop d’ull es poden copsar. El retrat de llençol és també un símbol improvisatiu de l’estudi ambulant, armat en qualsevol racó, aprofitant un marc arquitectònic, unes plantes o una catifa, i un laboratori portàtil.

Així s’inicia Josep Darder fill de carreter a fer fotografia rural a les primeres dècades del segle XX.

Fins aquí tot fàcil de reconèixer i habitual, el fotògraf de poble que va on se’l crida i compagina altres feines (més serioses) fent una tasca a vegades molt repetitiva i tècnica per documentar el rostre de les persones davant les primeres cartes d’identificació personal, amb un l’obligatori segell timbrant l’obligatòria fotografia.

Sense títol, Josep Darder.

Fins aquí.
Fins que apareix aquesta fotografia: Sense títol. Nen davant una porta (li he dit jo).

Fixeu-vos, és una autèntica meravella, una lliçó d’enquadrament, una intencionalitat que sobrepassa el fet del fotògraf de poble i mostra una l’ull modern de Darder. La porta, el nen, la cadira buida… no podem saber com es va donar el fet d’aquesta imatge. L’únic que tenim és la seva existència que deixa entreveure un sentit de representació visual que, tractant-se dels anys 10-20, es pot catalogar com a revolucionària en tota la seva magnitud.

No és una foto sola.

L’estiu de 2016 vaig tenir l’oportunitat de reproduir digitalment tot el fons Darder, conservat familiarment i amb excel.lència pels seus successors. Més de 200 plaques de vidre en gelatinobromur que vaig processar una a una per descobrir aquestes meravelles. El ciclista, els andalusos, el paisatge rural, la família, la caçadora… autèntiques singularitats envejables recopilades a l’exposició que es pot veure al MVR fins el 27 d’agost de 2017 i que he tingut la sort de comissariar conjuntament amb els successors de l’autor, també fotògrafs, que han guardat de forma envejable per a un conservador el fons fotogràfic familiar.

Una sort poder veure, manipular i treballar amb aquestes joies poc conegudes del patrimoni fotogràfic català.