En una de les discussions filosòfiques entre Salvador Dalí i Alexandre Deulofeu en sorgí la idea de que “Cal partir d’allò local per accedir a la universalitat”. La universalitat de la singularitat, afegiria jo.
Voler ser originals i diferents és una condició humana, però ara mateix sembla que per ser-ho estiguem abocats a mimetitzar-nos amb una cultura dominant, respectable, tan important com qualsevol altra – no és el dimoni tampoc -, però de la que crec que per conèixer-la bé hauríeu d’escodrinyar els seus espais singulars, o sigui, els menys contaminats per aquest mimetisme decretat.
Dins d’aquesta òptica és la ruralitat qui garanteix un accés més transparent a aquesta originalitat; el món rural gaudeix avui en dia d’un avantatge considerable sobre les zones urbanes que, poc a poc, s’igualen unes a les altres – no només físicament -, en una espècie de centrigufació global desconcertant.
Quants de vosaltres ja us heu adonat que, en visitar les grans metròpolis mundials, hi ha un punt de confusió total al passejar per la seves avingudes? La globalització mimetitza aquests espais fins a desconcertar-nos considerablement. La Cinquena Avinguda és a París, El Passeig de Gràcia a Londres, Regent Street a Budapest i l’Avinguda Andrássy a Los Angeles… que vindria a ser el mateix que dir que heu tastat un excel·lent Rioja en un restaurant de Montblanc. On és l’originalitat d’això? Vaporitzada rere mecanitzacions funcionals, trending topics, etiquetes idèntiques, repetitives, seriades, reiterades, totes avorrides a més no poder.
Perdre la singularitat d’allò local (que acaba esdevenint universal) ens iguala i ens empobreix. La ruralitat és la porta d’entrada a l’originalitat. El perill només és obcecar-se en replegar-se sobre un mateix. No ens tanquem, no ens interessen els paternalismes, no volem ser un espècie protegida. Cal que, partint de la nostra singularitat extrema, derivem amb voluntat i sentit comú.
Ullcluc BLOG 